ART XÀBIA
Exposicions sales municipals Xàbia

Emili Boada fa molts anys que treballa en el camp de l’etnografia catalana. Durant molt de temps, a la seva botiga del carrer Comtal de Barcelona, ha tingut una mostra de patrimoni rural català, fotografies i eines que ha recollit durant les nombroses passejades pel Pla de Santa Maria, Les Garrigues, Montsià, Vallès…
A més a més l’Emili hi posa paraules, poesia; paraules seves i d’altres amics de la pedra seca, com la poetessa Rosa Canela o l’escriptora i periodista Rosa Vendrell. Amb la seva vocació de divulgador cultural ha creat escola. Ja som una colla els què mirem el paisatge d’una altra manera, fem fotos, documentem cabanes de pedra seca, en traiem les herbes, adobem alguna pedra que s’ha mogut… recollim refranys, expressions o històries que conformen l’ànima d’aquestes construccions.
A les entrevistes que varem tenir per preparar l’exposició, l’Emili Boada ens explica quantes coses ha aprés mentre xerrava amb els pagesos que l’ajudaven a trobar algunes de les cabanes, o mentre feien un mos a la porta, després de caminar una bona estona, unes quantes hores, per fer una bona foto; una imatge que fes justícia a la bellesa de la construcció i a la il?lusió que ell tenia.
Aquesta tasca fotogràfica ha resultat un magnífic material artístic i etnogràfic. Tanmateix és una mostra del seu amor al país. Però no en té prou amb aquesta feinada. A partir d’aquest patrimoni, imatges i converses pageses, ha fet un munt de xerrades divulgatives sobre aquestes petites joies arquitectòniques i culturals, i de tot el què representen. Al llarg de les entrevistes insisteix diverses vegades: cal mirar més el territori, observar, estimar… i fer alguna cosa per conservar i donar a conèixer.
La figura de n’Emili Boada representa la voluntat sense renuncies de fer allò que neix de la pròpia curiositat, malgrat les dificultats. De la seva tasca brolla l’ànim de la il.lusió per descobrir, per trobar, fins i tot per remenar amb tossuderia i alhora amb tendresa, a la recerca de paisatges, construccions i objectes perduts o oblidats, que romanen a l’espera de qui en retrobi la memòria; evidències, malgrat tot, per a les que esperits com el seu val la pena dedicar-hi una vida.
No es pot sinó retre homenatge a qui amb habilitat, paciència i esforç ha esdevingut mestre i amable guia de la fesomia robusta del nostre país.