Lucebert (Amsterdam, 1924 – Alkmaar, Països
Baixos, 1994) és el pseudònim de Lubertus
Jacobus Swaanswijk, un dels artistes
més creatius i fascinants de l’Europa dels
últims setanta anys, i una figura crucial en el
renaixement de la poesia holandesa després
de la segona guerra mundial.
En els seus començaments com a artista visual
es va sentir atret per l’obra de Picasso,
Arp i Miró, així com per la d’altres artistes
avantguardistes. A finals de la dècada dels
anys quaranta comencen a aparèixer en els
seus dibuixos i guaixos aquests éssers mítics
que tant s’assemblen als que poblen les
obres d’artistes com Karel Appel i Asgern
Jörn, entre altres membres del grup CoBrA
al qual també Lucebert va pertànyer. Entorn
de 1960 comença a imposar-se en el seu treball
el llenguatge d’aquest moviment, inspirat
en una figuració que el fascina i recorda
el dibuix dels xiquets.
L’obra de Lucebert ens mostra un món deforme
i caricaturesc, poblat per éssers estranys,
animals i monstres.
Al llarg dels anys seixanta, els seus traços
lineals es fan cada vegada més durs i agressius.
Lucebert retrata en aquest període, amb
crueltat implacable, un ésser humà dominat
per les seues passions, pors i obsessions.
Lucebert era tan important com a poeta que
com a artista visual, ambdues facetes neixen
del mateix esperit creador i una no pot
considerar-se deixant de banda l’altra. En la
seua obra veiem sempre un joc constant de
línies i colors dotat de gran llibertat.