ENRIQUE FERRER
Alboraia (València)
Es va formar a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. L’any 1971 va obtenir la càtedra de Dibuix i exercí com a professor a l’Institut de Batxillerat masculí de la Corunya. Durant la dècada dels setanta del segle passat va dur a terme una intensa tasca expositiva a Galícia.
L’any 1980 li donaren el trasllat a l’Institut de batxillerat de Xàbia, on va fer una exposició a la Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant, juntament amb la poeta Ana Franco que va presentar el seu llibre de poemes “Más allá de la noche”. La mostra reunia una sèrie de dibuixos en esperit zen sobre el poble de Xàbia. En el mateix any feia la seua primera incursió en el teatre, en una versió lliure amb els alumnes de l’institut de “Poeta en Nueva York” de Federico García Lorca.
L’any 1983, de nou a Galícia, va entrar en un període de reflexió i decantació. Va dedicar-se a estudiar altres cultures, filosofia, cinema… i poesia. Va fer un assaig poètico-visual en el llibre encara inèdit ARMA-DURAS.
De l’any 1984 al 1993 tingué una intensa activitat. Va escriure “La sombra de Peter Pan” i, en l’àmbit docent, es va dedicar al teatre en l’educació secundària: guió, escenografia, coreografia i direcció, dins d’una concepció híbrida i minimalista. Destaquen d’esta època obres com “La aventura de Ultramar”, “Capelove”, “RomyyJuly”, “La sombra de Peter Pan”, “Orient-Exprés”, “Alicia”, “Una noche con Hamlet”.
A partir del 1985 busca noves orientacions treballant sobre matèria plàstica desestructurada que el mar llança a les platges de Pontedeume: d’eixa manera sorgeixen els “CACHIS”, 200 escultures que en anys posteriors va reinterpretar fotogràficament amb 300 diapositives, gràcies a les quals es va introduir en el format audiovisual, l’electroreprografia i arran d’eixa activitat va obtenir una beca del MIDE per a desenvolupar alguns dels seus projectes.
Una síntesi pictòrica d’aquests treballs, més el collage i l’aerògraf derivaren en obres seriades com “Plies”, “Derivas”, “Confluencias y fugas”, una llarga llista de sèries amb intencions expressives diverses sempre amb un nexe comú: la recerca de la fusió entre la bidimensionalitat i la tridimensionalitat.
L’any 1992 va tornar a la Comunitat Valenciana, primer a Elx i després a Pego. Va fer exposicions a Elx, Alacant, Petrer i Asp. A Xàbia feia una mostra de petits apunts de viatge a La Galería, a l’Arenal: “Autovías y caminos”.
Instal·lat definitivament a l’Atzúbia , es va centrar de nou en matèries desestructurades, transformacions del rebuig de la societat de consum en art: embolcalls, envasos i restes diverses.
L’any 2000 va presentar la mostra “Un món de paper” al Centre d’Exposicions Museu d’Art, Pego.
L’any 2007 i el 2008 va fer l’exposició “Human Landscape”, rostres femenins emblemàtics de la història de l’art tridimensionals, a la Galería Arte Imagen i a la Galería Arabesque de la Corunya.
El 2013 va participar en el projecte d’Aldo Nonis que va inaugurar la Adsubian Gallery.
El 2014 va dur a terme un vast projecte, una cosmologia capritxosa, una gran metonímia inspirada en un poema de Mallarmé, “Un Coup de dés”, 500 imatges de les quals es va exhibir una selecció al Centre Cultural Ausiàs March de l’Atzúbia.
El 2016 exposa una part de “La suite Venecia”, un capítol de “Un coup de dés”, a la Galería Espacio de València.
El 2017 exposa una altra selecció de “Un coup de dés” i pintura tridimensional, a l’Adsubian Gallery.
L’any 2020 fa l’exposició “Tempo”, pintura en estat d’alarma, a l’Adsubian Gallery.
El 2022 exposa “Vinyetes” i “Contes de paper” en les xarxes socials, a la pàg. www.enrique-ferrer.es.
El 2024 va exposar “Moments”, la pintura com a refugi de llibertat ordenadora, i va presentar un projecte d’edició gràfica, “Negantropía”, al Centre cultural Ausiàs March de l’Atzúbia.
L’any 2025 treballa en el projecte d’edició a través del collage, “Una historia libre del Arte”, amb 1600 imatges no exhibides fins ara.