Warning: session_start(): open(/var/www/vhosts/artxabia.com/tmp/sess_j8g329mo1usnrictmd0ri6fsa0, O_RDWR) failed: No such file or directory (2) in /var/www/vhosts/artxabia.com/httpdocs/site/cont/themes/basic2/functions.php on line 458

Strict Standards: Only variables should be passed by reference in /var/www/vhosts/artxabia.com/httpdocs/site/wp-includes/pomo/mo.php on line 210
Tony Abbott: una mirada detallista | ART XÀBIA

Tony Abbott: una mirada detallista

05 junio 2015 — 02 agosto 2015
Sala: Casa del Cable
Inauguración: 05 junio 2015 20:00  
 

TONY ABBOTT: text del catàleg d’Amalia Iglesias en valencià, castellà i anglés:

Totes les fotografíes de Tony Abbott dialoguen entre sí i conformen un món propi insubstituïble. Totes apunten a la realitat no per retratar-la com una crònica, sinó per transformar eixa realitat, a l’oferir-nos sempre un punt de vista personal. L’ull que mira, la mà que subjecta la càmera i enquadra i la ment que selecciona eixe fragment, eixe dia, eixe lloc, eixe instant de llum és la seua i no pot ser altra. Tots podem veure igual(ni tan sols), però ningú pot mirar igual. I la mirada de Tony Abbott, es pose on es pose, és la de Tony Abbott i segueix ahí, mirant-nos a la vegada, darrere de cada fotografia.

Aquesta exposició s’ha dividit en diverses seccions que faciliten l’aproximació al seu món: Abstracte, Detalls, Natura, Ciutat, Personatges i Col•lectiu Roig, . Cadascuna d’elles ens apropen a caracters marcats en la seua obra, així en les imatges abstractes ve al primer pla la seua voluntat pictòrica; en les de Ciutat s’uneix a eixa voluntat el seu apropament crític i lúdic als espais urbans contemporanis; en Col•lectiu Roig es nota l’empremta de la joventut llibertària, sona la música de tota una generació de fons; en la de Natura se suma una màgia viatgera que captura els paisatges i construeix memòria de bellesa increïble, portant-nos a pensar que mai eixe paisatge pot ser més bonic que en eixe instant que ell ha sabut captar. I per últim, la de Personatges que ens estan contant una història a cada instantània, relats en els que la imatge sí pot valdre més que mil paraules. I cadascuna d’eixes seccions i totes elles unides per un fil invisible i poderós que és una sola mirada poètica, que és una i la mateixa, la de Tony Abbott.

Hi ha una fotografia que simbolitza i resumeix amb força el poder i la fascinació d’eixa mirada. És una metàfora visual en la que es concentra realitat i al•legoria, figuració i abstracció. Una fotografia en la que estan la voluntat pictòrica, la contemporaneïtat, la joventut llibertària, la màgia viatgera, la natura en el seu punt culminant de bellesa, la història d’un personatge… En eixa fotografia es veu un home major retallat contra el cel, un personatge, el rostre del qual és en sí mateix un paisatge recorregut per les empremtes del temps, els solcs, els porus , les barbes encanudides, els llavis quasi ocults darrere del fullatge … i eixos grans ulls que no veiem, ocults darrere d’unes grans ulleres com cristalls d’un gratacels, a la vegada travessades per un cel ple de pardals i lleus núvols. En eixa fusió de paisatge i personatge, on ja no sabem on acaba l’un i comença l’altre està un dels grans assoliments de la fotografia de Tony Abbott. La seua mirada neta es trasllada al mateix temps a l’altre costat de la càmera per mirar-nos i clavar-se així al nostre interior, perquè són imatges que mai podrem veure més que a través de la seua mirada. I que s’instal•len en algun lloc de nosaltres com si ja ens pertanyeren per sempre.

TONY ABBOTT
Todas las fotografías de Tony Abbott dialogan entre sí y conforman un mundo propio insustituible. Todas se asoman a la realidad no para retratarla al modo de una crónica, sino para transformar esa realidad, al ofrecernos siempre un punto de vista personal. El ojo que mira, la mano que sujeta la cámara y encuadra y la mente que selecciona ese fragmento, ese día, ese lugar, ese instante de luz es la suya y no puede ser otra. Todos podemos ver igual (y ni siquiera), pero nadie puede mirar igual. Y la mirada de Tony Abbott, se pose donde se pose, es la de Tony Abbott y sigue ahí, mirándonos a su vez, detrás de cada fotografía.
Esta exposición, se ha dividido en varias secciones que facilitan la aproximación a su mundo: Abstracto, Detalles, Naturaleza, Ciudad, Personajes y Colectivo Rojo. Cada una de ellas nos aproxima a caracteres marcados en su obra, así en las imágenes abstractas viene al primer plano su voluntad pictórica; en las de Ciudad se une a esa voluntad su aproximación crítica y lúdica a los espacios urbanos contemporáneos; en Colectivo rojo se nota la huella de la juventud libertaria, suena la música de toda una generación de fondo; en la de Naturaleza se suma una magia viajera que captura los paisajes y construye memoria de belleza increíble, llevándonos a pensar que nunca ese paisaje puede ser más bello que en ese instante que él ha sabido captar.; Y por último, la de Personajes que nos están contando una historia en cada instantánea, relatos en los que la imagen sí puede valer más que mil palabras. Y cada una de esas secciones y todas ellas están unidas por un hilo invisible y poderoso que es una sola mirada poética, que es una y la misma, la de Tony Abbott. Hay una fotografía que simboliza y resume con fuerza el poder y la fascinación de esa mirada. Es una metáfora visual en la que se concentra realidad y alegoría, figuración y abstracción. Una fotografía en la que están la voluntad pictórica, la contemporaneidad, la juventud libertaria, la magia viajera, la naturaleza en su punto culminante de belleza, la historia de un personaje… En esa fotografía se ve a hombre mayor recortado contra el cielo, un personaje cuyo rostro es en sí mismo un paisaje recorrido por las huellas del tiempo, los surcos, los poros, las barbas encanecidas, los labios casi ocultos tras el follaje… y esos grandes ojos que no vemos, ocultos tras unas grandes gafas como cristales de un rascacielos, a su vez atravesadas por un cielo lleno de pájaros y leves nubes. En esa fusión de paisaje y personaje, donde ya no sabemos donde acaba uno y comienza otro está uno de los grandes logros de la fotografía de Tony Abbott. Su mirada limpia se traslada a su vez al otro lado de la cámara para mirarnos y meterse así en nuestro interior, porque son imágenes que nunca podremos ver más que a través de su mirada. Y que se instalan en algún lugar de nosotros como si ya nos pertenecieran para siempre.

TONY ABBOTT
All of Tony Abbott’s photographs are interrelated in his own irreplaceable world – rooted in reality, but always with his own very special personal slant . The eye that captures the image, the hand which holds the camera and frames that image and the mind that selects that fragment, that particular day and place, that moment when the light is just right, is his and can be noone else’s. We can all see the same way ( or maybe not even ) but no two people can have the same way of looking. And that way of looking so unique to Tony Abbot is there, looking at us too, in each and every one of his photographs.
Abstract, Details, Nature, City, Characters and Colectivo Rojo… Each of the various sections of this exhibition opens up his world to us and reveals a different element of his work; in the more Abstract images his sense of the pictorial comes to the fore ; in those of the City he offers us a critical and sometimes even playful view of contemporary urban spaces; in the Colectivo Rojo collection we can see traces of carefree youth and almost hear their music in the background……; in Nature we can appreciate the magic of travelling, capturing landscapes and creating a record of incredible beauty, leading us to believe that the scene he is depicting could never be so beautiful again as in that precise instant in which he was capturing it. And finally the Characters which tell us stories in which indeed an image can tell more than a thousand words. And each and every one of these sections is joined up by an invisible and powerful thread which is one sole poetic way of looking, that of Tony Abbott. One particular photograph symbolizes the power and the fascination of this way of looking. It is a visual metaphor where we find reality and allegory, the figurative and the abstract. One photograph which sums up his work… the figure of an old man against the sky, a character whose very face resembles a landscape marked by the traces of time, the furrows, the pores, the greying beard, the lips almost hidden in the foliage…and those big unseen eyes, hidden behind big spectacles, which resemble windows of a skyscraper, through which we see a sky full of birds and puffy clouds. In this mixture of landscape and character, where we no longer know where one ends and the other begins, we find one of the great achievements of the photography of Tony Abbott. His precise way of looking moves to the other side of the camera to look at us and penetrate us – these are images that we could only ever see through him and which install themselves within us as if they would belong to us for ever.