Warning: session_start(): open(/var/www/vhosts/artxabia.com/tmp/sess_cda4bd4efdpbrnri38oqt49q95, O_RDWR) failed: No such file or directory (2) in /var/www/vhosts/artxabia.com/httpdocs/site/cont/themes/basic2/functions.php on line 458

Strict Standards: Only variables should be passed by reference in /var/www/vhosts/artxabia.com/httpdocs/site/wp-includes/pomo/mo.php on line 210
Els riuraus. L’elaboració de la pansa | ART XÀBIA

Els riuraus. L’elaboració de la pansa

21 octubre 2016 — 27 noviembre 2016
Sala: Musev arqueològic i etnogràfic municipal
Inauguración: 21 octubre 2016 19:30  
 

Tradicionalment es relaciona el conreu de la vinya moscatell i la seua transformació en panses amb la comarca de la Marina Alta, territori on eixe edifici tan pintoresc com és el riurau esdevé una senya d’identitat.
Però gràcies a les nostres investigacions, hem pogut testimoniar que fa poc més d’un segle, les comarques veïnes de la Safor-Valldigna i la Vall d’Albaida estaven plenes de vinyes de moscatell, destinades a l’elaboració de panses que omplirien les taules de mitja Europa i Nord-amèrica.
La pansa seria majoritària a l’espai de les anomenades Comarques Centrals Valencianes. Tota l’horta de la Safor s’ompliria de ceps de moscatell i de riuraus. Carlet, Benimodo, Carcaixent i molts altres pobles de la Ribera serien també zones panseres. Així, entre les raons adduïdes per construir el tren Carcaixent-Gandia-Dénia, una de les principals era afavorir l’exportació de les panses riberenques.
La franja més oriental de la Vall d’Albaida també viuria aquesta febre de l’or daurat de les panses de moscatell, amb pobles com Montitxelvo, Benicolet o Terrateig on quasi va arribar a ser monocultiu.
Així, la Cultura de la Pansa, tracta de tot un món que gira al voltant d’eixe gra de raïm moscatell assecat.
L’exposició mostra una part molt menuda de tot aquest món que Sorolla va retratar de forma magnífica. A poc a poc les panses van eixint de l’oblit per a tindre l’espai que es mereix a la història valenciana.

En 1910, la maleïda fil·loxera suposaria un colp molt important per als llauradors. Aquests, incapaços d’assumir els costos de la replantació de les vinyes amb ceps americans, es veurien abocats a fer les Amèriques i emigrar.
Des d’aleshores la vinya aniria desapareixent del litoral, sent arraconada cap a les zones interiors. Amb l’extensió dels pous de reg i els tarongers, els productors de pansa aniran decaient fins a desaparéixer a la dècada de 1970.

Amb aquesta exposició, volem donar a conéixer tot allò que envolta la pansa: com és el seu procés d’elaboració, quina és l’arquitectura associada a aquest fruit assecat i moltes preguntes més.

L’elaboració de la pansa quasi només queda a la memòria dels més majors. Mitjançant aquestes fotografies, intentem que la societat puga conéixer aquest món que tants diners i maldecaps alhora va donar als nostres uelos i avantpassats.

Xàbia, amb el seu Gran Riurau dels Català d’Arnauda com a mostra del passat gloriós de la pansa, va ser un municipi que va rivalitzar de tu a tu amb Dénia, lluitant per obrir els mercats internacionals a les panses produïdes a la Marina Alta. Els Bolufer, els Cholbi, els Guardiola… els noms dels prohoms de Xàbia van associats indissolublement al món de la pansa i els riuraus. La naia i els riurau formen part del paisatge d’aquesta localitat alacantina que al segle XIX vivia per i per a aquest fruit daurat assecat que rebia el nom popular de dobletes d’or a causa del seu alt valor.

Aquesta exposició s’emmarca en un ampli projecte de valorar el patrimoni que existeix al voltant del món de la pansa. Hem recuperat l’escaldà de raïm tant a la comarca de la Safor com a la Vall d’Albaida, una fita que ens ompli d’orgull. El documental “Temps de Pansa. La memòria del riurau” ha arribat a més de 70 pobles i el nostre llibre “Els riuraus. L’elaboració de la pansa” s’ha convertit en referència imprescindible per a conéixer aquest món.

Continuarem investigant sobre el món dels riuraus i la pansa. En aquest segle XXI tan globalitzat, cal estudiar bé d’on venim per tindre clar què som, quines són les nostres arrels i les nostres senyes d’identitat. Mentre continuem menjant rabots de pansa, la memòria del riurau i la cultura de la pansa seguiran vives.

Carlos V. Fuster Montagud